Pedra seca

  • Alay, Joan Carles i Maria Carbajales (2002): “Efectivitat i efectisme en la protecció de la pedra seca”, Dovella, 78, pp. 21-25. [Joan]
  • Alomar, G., Ferrer, I., Grimalt, M., Reunès, A. i Rodríguz, R. (2002): “El programa europeu PATTER. Una metodologia de catalogació d’espais de marjades aplicable a l’entorn sudeuropeu”, Dovella, 78, pp. 31-34. [Joan]
  • Barceló Adrover, Antoni, Miquel Grimalt Gelabert i Miquel Vidal Artigues (2002): “Els avencs del Migjorn i Llevant de Mallorca. Una mostra singular d’enginyeria tradicional de pedra en sec amb funció hidrològica”, Dovella, 78, pp. 35-41. [Joan]
  • Bernat, Agustí i Josep M. Soler (2002): “Proposta d’estudi tipològic de les construccions en pedra seca”, Dovella, 78, pp. 62-63. [Joan]
  • Consorci per a la Promoció Turística de les Valls del Montcau ( 2005): Tines a les Valls del Montcau. Sant Vicenç de Castellet, Farell editors. [Joan]
  • Esteve, Agustí i Orozco de Nájar (2002) “Campanya per a la recollida de signatures per a la preservació i rehabilitació de les cabanes de pedra seca”, Dovella, 78, pp. 60-61. [Joan]
  • Fàbrega i Enfedaque, Albert (2002): “La pedra en sec a la vinya de Súria”, Dovella, 78, pp. 7-16. [Joan]
  • Moreno M. Dolors i Claudi Perarnau (2002): “Restauracions i projectes: Les barraques de vinya de Rellinars”, Dovella, 78, pp. 17-20. [Joan]
  • Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Barcelona. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20. [Joan, Pere M].
  • Plans, Jaume (2002): “Conclusions. Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni en pedra seca als Països Catalans”, Dovella, 78, pp. 64-65. [Joan]
  • Preixens i Llevadot, Josep (2002): “Inventari de les cabanes de la comarca de les Garrigues”, Dovella, 78, pp. 27-30. [Joan]
  • Rebés d’Areny-Plandolit, Xavier (2002): “Una experiència de conservació i rehabilitació del patrimoni de la pedra en sec a la Fatarella: Projecte Agricultura de muntanya, Terre i Pedra”, Dovella, 78, pp. 43-45. [Joan]
  • Soler i Bonet, Josep M. (1989): “La tècnica de la «pedra seca». La construcció popular”, Dovella, 29, pp. 47-52. [Joan]
  • Soler i Bonet, Josep M. (1992): “L’estudi de la pedra seca: estat de la qüestió”, Dovella, 42, pp. 19-21. [Joan]
  • Soler i Bonet, Josep M. (2000): “La construcció en “pedra seca”, arquitectura, patrimoni i tradició”, Dovella, 70, pp. 9-11. [Joan]
  • Soler i Bonet, Josep M. (2002): “La rehabilitació de barraques al Bages, el treball de la D.O. Pla de Bages”, Dovella, 78, pp. 53-55. [Joan]
  • Soler i Bonet, Josep Maria (1988): “Barraques i tines, construccions per a la vinya”, Dovella, 24, pp. 59-61. [Joan]
  • Soler i Bonet, Josep Maria i Jaume Perarnau i Llorens (1985): “Les barraques de vinya al terme municipal d’Artés (Pla de Bages)”, Dovella, 17, pp. 37-43. [Joan]
  • Valls i Pueyo, Joan (2002): “Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar”, Dovella, 78, pp. 56-59. [Joan]
  • VVAA (2013): Construcció de pedra seca. Centre Excursionista de Castellar del Vallès. [Joan]
  • VVAA (2014): VII trobada d’estudis per a la preservación de la Pedra seca als Països Catalans. Annals dels Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC). [Pere M]
  • VVAA (2017): “Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic”, IX trobada d’estudis per a la preservación de la Pedra seca als Països Catalans. Edició Recull Històric de Mura). [Biblioteca Pont de Vilomara i Rocafort]

 

Vinya i vi

  • Camprubí i Plans, Josep (1988): “Alcoholeres i fàbriques de licor a Manresa”, Dovella, 24, pp. 63-67. [Joan]
  • Capdevila i Plans, Jaume (2006): “La vinya al castell de Guardiola”, Dovella, 92, pp. 13-16. [Joan]
  • Fàbrega i Enfedaque, Albert (2011): “L’evolució de les tines a la Catalunya central”, Dovella, 106, pp. 10-15. [Joan]
  • Ferrer i Alòs, Llorenç (1981): Notes sobre l’especialització vitícola al Bages en el s. XIX (1)”, Dovella, 1, pp. 9-13. [Joan]
  • Gasol, Josep Maria (1988): “Tradició vitivinícola del Bages”, Dovella, 24, pp. 18-22. [Joan]
  • Gibert i Arissa, Jaume (1988): “Cap a la denominació d’origen «Bages»”, Dovella, 24, pp. 47-53. [Joan]
  • Guzmán Serrano, José Carlos (1988): “El procés d’elaboració del vi”, Dovella, 24, pp. 40-46. [Joan]
  • Martí i Ferrer, Robert (1988): “La viticultura al Bages avui”, Dovella, 24, pp. 29-35. [Joan]
  • Pont, Jaume (1999): “El vi al Bages. A la recerca del prestigi”, Dovella, 65, pp. 27-29. [Joan]

 

Maquis i contraban

  • Clara, Josep (2002): Ramon Vila, Caracremada el darrer maqui català. Barcelona, Rafael Dalmau editor. [Joan]
  • Clara, Josep (2005): Marcel·lí Massana, l’home més buscat: un mite de la guerrilla anarquista. Barcelona, Rafael Dalmau editor. [Joan]
  • Francisco, José (1966): Habla mi conciencia. Barcelona, Ediciones Acervo. [Joan]
  • Gómes, Marta i Glòria Sarri (2009): “Nou Maquis morts al Borrell de Sant Mateu de Bages”, Dovella, 101, pp. 39-41. [Joan]
  • Planes, Jordi (1982): «Els “Maquis” al Bages», Dovella, 7, pp. 31-33. [Joan]
  • Planes, Josep Albert, Antoni Barnola, Xavier Duran i Montserrat Giró (2006): “Memòria del contraban: entre la repressió i la supervivència”, Dovella, 91, pp. 31-36. [Joan]
  • Reguant, Josep Maria (1991): Marcel·lí Massana: terrorisme o resistència?. Sant Cugat del Vallès, Editorial Rourich. [Joan, fotocop.]
  • Sánchez Agustí, Ferran (2011): Maquis a catalunya. De la invasió de la Vall d’Aran a la mort del Caracremada. Lleida, Pagès editors. [Joan]
  • Serra, Jaume, Lluís Len, Josep M. Vila i Jaume Perarnau (2001): “Cal Pons de Castelltellat, una base de maquis i de les xarxes d’evasió. Entrevista a Josep Clotet i Puig”, Dovella, 72, pp. 19-23. [Joan]

 

Camins

  • Capdevila-Plans, Jaume (1981): “Camí ral de Coll de Davi”, Dovella, 2, pp. 6-11. [Joan]
  • Ferrando i Roig, Antonio (1988): Cròniques bandoleres de Sant Llorenç de Munt / El camí ral de Barcelona a Manresa. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Cavall Bernat, 15. [Joan]
  • Galera i Pedrosa,Andreu (1996): “Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Vila Salinaria“, Dovella, 53, pp. 21-28. [Joan]
  • Planes i Ball, Josep Albert (1996): “Al pas de l’exèrcit: itineraris militars al segle XVII”, Dovella, 53, pp. 29-33. [Joan]
  • Torras i Serra, Marc (1996): “Els camins tradicionals del Bages”, Dovella, 53,pp.17-20. [Joan]

 

Castells

  • Benet i Clarà, A. (1991): “Castells, guàrdies i torres de defensa” a Symposium Internacional sobre els orígens de Catalunya (segles VIII – IX). I. Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, vol. 23, pp. 393-407. Barcelona. [Joan]
  • Català, Pere (1976): “Castellet de Bages”, Els Castells Catalans, vol. V, pp. 772-778. Barcelona, Rafael Dalmau, Editor. [Joan]
  • Sitjes i molins, Xavier (1988): “Intercomunicacions dels castells del Bages”, Dovella, 26, pp. 9-11. [Joan]
  • Sitjes i Molins, Xavier (2002): “Un castell de fusta al Bages, a Granera”, Dovella, 76, pp. 29-31. [Joan]