|
 |
No se sap quan es van començar a plantar vinyes a Rocafort, el que se sap és que en l’època romana la vinya ja era un del cultius mes importants al nostre entorn, per tant, és molt possible que en el que és ara el nostre municipi ja s’hi hagués plantat vinyes a l’inici de la nostra era, fa ens 2.000 anys. Malauradament, però, la caiguda del l’Imperi Romà, cap a l’any 450, i l’entrada dels sarraïns a la Península, al segle VIII va fer que aquestes pràcticament desapareguessin. No va ser fins cap a l’any 1000, amb el repoblament cristià i l’impuls que els monestirs van donar a l’activitat agrària, que es va tornar a plantar vinya al nostre territori, tot i que fins a l’any 1750 el seu cultiu va tenir alt i baixos en funció de les guerres i crisis demogràfiques. Encara que hi ha molt poques dades de l’època, se sap que va ser a partir de l’any 1778, quan el Rei Carles III va firmar un decret que permetia als catalans comercialitzar amb Amèrica, que es va consolidar l’expansió de la vinya. Gracies a uns estudis fets pel Dr. Llorenç Ferrer a partir dels amillaraments (informes dels ajuntaments per saber la riquesa dels contribuents) de l’any 1860, es té constància que en el terme de Rocafort hi havia un 40% de terra conreada i que el 85% d’aquesta era de vinya, que va arribar a ocupar unes 700 hectàrees. En aquests moments la fil·loxera encara no havia atacat les vinyes franceses, però el conreu de la vinya a Catalunya en general i al Bages en particular ja era molt important. Cap a l’any 1880, en plena crisi de la fil·loxera a França, Catalunya va haver d’augmentar la seva producció de vi per poder abastir el mercat francès. Va ser l’època de l’anomenada “febre d’or” de la vinya i el nostre poble no en va quedar al marge. A Rocafort, l’expansió d’aquest cultiu només es va poder fer en zones allunades dels masos i del poble, que, a més, acostumaven a ser zones muntanyoses i difícils. Per solucionar la dificultat del transport del raïm fins a les tines moltes d’aquestes es van construir al peu de les vinyes. Es pot dir, sense cap dubte, que la superfície màxima de vinya al nostre poble va ser entre els anys 1880 i 1895, època prèvia al fet que la fil·loxera comencés a afectar la nostra comarca. Un cop passada la plaga de les vinyes es van tornar a replantar ceps nous amb peu americà, un tipus de cep que era immune a la malaltia de la fil·loxera. Cap a l’any 1910 el cultiu de la vinya ja s’havia recuperat, com a mínim fins al nivell que havia assolit l’any 1860. Per tant, la fil·loxera no va ser la responsable de la desaparició de vinya al nostre poble, sinó que en va ser la crisis de sobreproducció de finals dels anys 1920 i la baixada del preu del vi i, en conseqüència, del raïm, que va fer inviable el seu cultiu, ja que, en la nostra zona, les finques eren muntanyoses i els rendiments baixos en comparació amb altres indrets de la comarca que tenien finques més planes i amb rendiments més alts. I per rematar la crisi després de la guerra civil el Bages va començar a industrialitzar-se, oferint alternatives econòmiques mes atractives i viables a molts vinyataires que anaven abandonant el cultiu. A l’any 1956, segons el cadastre del terme de Rocafort, hi havia 93 hectàrees cultivades de vinya, i a l’any 2016 nomes en quedaven 3. Avui es pot dir que el cultiu de la vinya al nostre poble pràcticament ha desaparegut. Margat tot, la vinya ens ha deixat un patrimoni impressionant: 460 barraques i unes 40 tines o conjunts de tines (registrades a Wikipedra, agost 2019), repartides per tot el nostre municipi, a part de nombroses parets i altres elements de pedra seca. Pere Trapé |