Pel que fa a la ceràmica trobada en el recinta del Castell de Rocafort, cal esmentar la presencia d’alguns fragments de ceramica oxidada de pastes ataronjades amb la superfície espatulada, pertanyent a peces tipus gerra o contenidor de líquids, característica del s. X. Aquest tipus de peces per al servei de taula o l’emmagatzematge de líquids, es corresponen amb la Forma IV i la Forma V del repertori ceramic alt medieval de la Catalunya Vella (ROIG, 2012), i es poden atribuir a sitres de broc arquejat i gerres amb bec amb decoracions i superfícies espatulades.

Així,  a  partir  d’aquest  registre  ceramic  recuperat,  i  comptant  amb  contextos  ceramics  i paral·lels tipològics propers, tant a la mateixa comarca del Bages com al Vallès, com per exemple al jaciment de Castelltallat de Sant Mateu de Bages, l’església de Sant Menna i el vilatge de Castellar Vell a Castellar del Valles (Roig-Coll, 2000 i 2003), podem proposar una datació entre els segles X i XI, i més preferentment a inicis del segle XI, pel conjunt estudiat. En aquesta atribució cronologica tenim en compte la residualitat dels fragments de ceramica espatulada i el predomini quasi absolut de la ceramica reduïda, centrada essencialment en la forma olla. Amb tot, donada la parcialitat de la zona excavada, i tenint en compte que aquest estrat alt medieval s’estén cap als espais adjacents, caldria completar la seva excavació per tenir un major nombre de restes i una mostra quantitativament més significativa.

Fragments d’olla de ceramica reductora i oxidant alt medieval (segle X-XI) recuperats a l’estrat inferior UE12 de l’Ambit 1.

 

 

 

 

[Text extret de les diferents Memòries realitzades per l’arqueòleg Jordi Roig]