Mura

  • Benet i Clarà, Albert / Francesc Junyent i Maideu, i Alexandre Mazcuñan i Boix  (1984): “Mura – Santa Creu de Palou (o del Farell)”,  Catalunya Romànica, vol. XI  – El  Bages, pp. 335-336. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Barcelona. [Joan]
  • Català, Pere i Antoni Pladevall (1976): “Castell de Mura”, a Els Castells Catalans, vol. V, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1976, Pàg. 701 a 709. [Joan]
  • Daura i Jorba, Antoni i Joan Galobart i Badal  (1984): “Mura – Necròpolis de la solana del racó de les monges”, Catalunya Romànica, vol. XI  – El  Bages, pp. 334-335. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Barcelona. [Joan]
  • Daura i Jorba, Antoni i Joan Galobart i Badal  (1984): “Mura – Sepultura de la porquerissa”, Catalunya Romànica, vol. XI  – El  Bages, p. 334. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Barcelona. [Joan]
  • Ferrando i Roig, Antonio (1993): El mas Puig de la Balma (Mura-Bages). Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat. [Joan]
  • Gasol, Josep M.; Antoni Pladevall i Antoni Bach (1981): “Mura”, Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 2, pp. 160-164. Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. [Joan]
  • Junyent i Maideu, Francesc i Alexandre Mazcuñan i Boix  (1984): “Mura – Sant Martí de Mura”,  Catalunya Romànica, vol. XI  – El  Bages, pp. 321-328. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Barcelona. [Joan]
  • Junyent i Maideu, Francesc i Alexandre Mazcuñan i Boix (1984): “Mura – Castell de Mura”,  Catalunya Romànica, vol. XI – El  Bages, pp. 319-321. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. [Joan]
  • Sarret i Arbós, Joaquim (1925): “Mura”, dins Història de l’estat polític social de Manresa. Manresa 1925, pp. 247-253. [Joan]
  • Valdenebro Manrique, Raquel (1994): El castell i el poble de Talamanca. Manresa, Centre d’Estudis de Bages: Quaderns 8. [Joan]

 

Talamanca

  • Benet i Clarà, Albert / Francesc Junyent i Maideu, i Alexandre Mazcuñan i Boix, et alt.  (1984): “Talamanca – Santa Maria de Talamanca”,  Catalunya Romànica, vol. XI – El  Bages, pp. 502-504. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Barcelona. [Joan]
  • Català, Pere i Antoni Pladevall [A de F] (1976): “Castell de Talamanca”, a Els Castells Catalans, vol. V, pp. 800 a 808. Barcelona, Rafael Dalmau, Editor. [Joan]
  • Daura i Jorba, Antoni, Joan Galobart i Badal (1988): “Els cementiris de la vila (Talamanca), Can Riols (Navàs) i El Serrat dels Morts (Sallent). Apunts per a una tipologia sepulcral de l’Edat Mitjana al Bages”, Dovella, 25, pp. 65-70. [Joan]
  • Gasol, Josep M.; Antoni Pladevall i Antoni Bach (1981): “Talamanca”, Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 2, pp. 164-165. Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. [Joan]
  • Sarret i Arbós, Joaquim (1925): “Talamanca”, dins Història de l’estat polític social de Manresa, Manresa 1925, pp. 270-276. [Joan]
  • Serra i Sellarés, Francesc i Gustau Erill i Pinyot (2011): “La batalla de Talamanca (13/14 d’agost de 1714)”, Dovella, 107, pp. 33-34. [Joan]
  • Sitges i Molins, Xavier (2012): “Els Talamanca i el monestir de Sant Benet de Bages”, Dovella, 109, pp. 41-43. [Joan]

 

Pont de Vilomara

  • Benet i Clarà, Albert / Francesc Junyent i Maideu, i Alexandre Mazcuñan i Boix (1984): “Santa Magdalena del Pla”, Catalunya Romànica, vol. XI  – El  Bages, pp. 355-356. Barcelona, Enciclopèdia Catalana,. [Joan]
  • Benet i Clarà, Albert / Francesc Junyent i Maideu, i Alexandre Mazcuñan i Boix (1984): “Santa Maria de Matadars (o del Marquet”, Catalunya Romànica, vol. XI  – El  Bages, pp. 328-334. Barcelona. Enciclopèdia Catalana. [Joan]
  • Espinalt Sellarés, Montserrat (2006): Vilomarencs a la Guerra civil de 1936-1939: Una aproximación a la lleva del 38. Llicenciatura d’humanitats. [Joan]
  • Junyent i Maideu, Francesc i Alexandre Mazcuñan i Boix (1984): “Forats d’una possible palanca o torre”, Catalunya Romànica, vol. XI  – El  Bages, pp. 357. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. [Joan]
  • Sarret i Arbós, Joaquim (1925): “La església romànica del Marquet”, dins Història de l’estat polític social de Manresa, p. 266. Manresa. [Joan]
  • Sarret i Arbós, Joaquim (1925): “Pont de Vilomara”, dins Història de l’estat polític social de Manresa, pp. 264-265. Manresa. [Joan]

 

Vallhonesta

  • Suades i Marigot, Jordi (1987): “El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d’un molí fariner”, Dovella, 22, pp. 15-18. [Joan]

 

Sant Benet

  • Redó, Salvador (1997): “L’abat Pere Frigola (1556?-1576). Una aproximació a l’últim abat claustral de Sant Benet de Bages”, Dovella, 57, pp. 33-39. [Joan]
  • Salvadó i Montoriol, Joan (2012): El Monastir benedictí de Sant Benet de Bages. Fons documental: identificación, edición i estudi. Segles X-XI. Tesi doctoral. [Joan]
  • Serra i Sellarés, Francesc (2005): Sant Benet de Bages a l’època montserratina (segles XVI-XIX). Tesi doctoral. [Joan]
  • Serra i Sellarés, Francesc (2006): Sant Benet de Bages: Època Montserratina (1593-1835). Sant Vicenç de Castellet, Farell editors.[Joan]
  • Subiranes Fàbregues, Carme i Goretti Vila Fàbregues (2012): “El monestir de Sant Benet de Bages”, Dovella, 109, pp. 25-30. [Joan]

 

Sant Fruitós i Navarcles

Benet i Clarà, Albert (1984): “El naixament de la vila de Sant Fruitós de Bages (s. XII-XVI)”, Dovella, 12, pp. 6-10. [Joan]

Rodríguez Segura, Montserrat (1987): “El món laboral de la dona a Navarcles l’any 1936”, Dovella, 23, pp. 11-16. [Joan]

 

Sant Llorenç

  • Ballbè i Boada, Miquel (2000): Topònims de Sant Llorenç del Munt i rodalia. Matadepera, Centre Excursionista de Terrassa.[Joan]
  • Ferrando i Roig, Antonio (1992): Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa, Editorial Ègara, Monografies Vallesanes, 18. [Joan]
  • Pérez de Pedro, Pau (1992): “El parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac”, Dovella, 42, pp. 45-47. [Joan]

 

El Bages

  • (Anònim): “El Bages”, Comarques de Catalunya. [http://www.enciclopedia.cat/EC-CMCAT-17.xml] [Joan]
  • Benet i Clarà, Albert (1984): “Bages – El marc històric”, Catalunya Romànica, vol. XI  – El  Bages, pp. 19-77. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. [Joan]
  • Benet i Clarà, Albert (1994-1999): “El marc històric del romànic al Bages (segles VIII al XIII), Catalunya Romànica. [http://www.enciclopèdia catalana.cat/EC-CATROM-1101901a.xml] [Joan]
  • Bonet i Clarà, Albert (1982): “El Bages nucli de vida monàstica de tradició visigòtica?”, Dovella, 4, pp. 12-19. [Joan]
  • Comas i Closas, Francesc i Josep A. Serra i Santallusia (1987): “Itinerari pel poblament del Bages”, Dovella, 21, pp. 47-49. [Joan]
  • Daura i Jorba, Antoni – Joan Galobart i Badal (1982): “Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages”, Dovella, 5, pp. 13-23. [Joan]
  • Galobart i Badal, Joan (1981): “Les plantes de les esglésies romàniques del Bages”, Dovella, 2, pp. 12-15. [Joan]
  • Torras i Serra, Marc (1986): “L’arqueologia medieval al Bages”, Dovella, 18, pp. 31-34. [Joan]