|
Aquesta intervenció arqueologica es va portar a terme els dies 8 i 10 de setembre de 2018 per part de l’empresa Arqueologia i Patrimoni ARRAGO sl amb la direcció tecnica de l’arqueoleg Jordi Roig Buxó. La promoció de la intervenció va anar a càrrec de l’entitat Associació Rocafort: Patrimoni I Documentació, que encapçala la iniciativa i el projecte d’actuació i recuperació del castell. Es disposava de la pertinent resolució d’autorització i seguiment del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya (Expedient 747 K121 N-564 2018-1-22.476). Al final l’actuació ha descobert tres àmbits de treball que són:
AMBIT 1 – ESTANÇA DE PLANTA QUADRADA Per sota d’aquests nivells superficials es van documentar les fonamentacions de quatre murs, que configuren un ambit de planta quadrangular d’uns 4x4m (Ambit 1). Així, podem identificar el mur nord UE4, mur oest UE5, mur sud UE6 i mur est UE7, amb les seves respectives rases de fonamentació (UEs13, 14, 15 i 16). Es tracta d’una obra constructiva unitaria, amb uns murs de 50 cm d’ample que conserven entre una i dues filades de pedres, algunes d’elles de grans dimensions. En general es tracta de pedres sense treballar, en forma de carreus tal i com afloren a les superfícies geologiques de l’entorn. El mur és elaborat amb la tècnica de l’opus emplecton, és a dir, amb les cares vistes formant filades de pedres més o menys uniformes i amb l’interior reblert amb pedres irregulars lligades amb morter de calç molt pobre barrejat amb sorra. A l’espai interior de l’ambit, s’hi observen les restes de dues llosetes (UE 8 i UE 9) que es conserven recolzades i semi inserides als murs perimetrals (UE 4-5 i 6) i disposades horitzontalment. Podrien interpretar-se com a restes del paviment original de l’estança fet de lloses de pedra col·locades planes, que en algun moment posterior foren espoliades i recuperades. Aquest paviment enllosat disposaria d’un estrat de preparació format per argiles trepitjades, molt netes, i abocades com a capa inferior per a l’assentament de l’enllosat (UE11). Per sota d’aquesta capa de preparació es va documentar un únic estrat (UE12), que era l’anivellament general del sector, previ a la construcció de les estructures muraries de l’àmbit Per altra banda, just al darrera del mur de tancament sud UE6, va ser possible detectar un estrat arqueologic format per pedres i lloses (UE3), que s’estenia fora dels límits d’excavació, i que tal vegada pot correspondre a un nivell d’enderroc. Aquest estrat UE3 resta pendent d’excavació.
Pel que fa a l’estrat UE12 de composició organica amb presencia de carbons, podem constatar que és el que va proporcionar més materials arqueologics de cronologia alt medieval, especialment ceramics, els quals permeten datar la seva formació entre el s. X i mitjans XI. El tipus de material ceramic es caracteritza per correspondre a les produccions reduides i oxidades espatulades alt medievals, típiques dels segles IX-X i XI, i recentment caracteritzades (ROIG, 2012), amb nombrosos paral·lels al territori. Així, tenim un total de 164 fragments recuperats a l’espai excavat de l’interior de l’Ambit 1. D’aquests, destaquen diverses vores d’olla de perfil en essa i cos esferic, amb una cuita reduïda de tonalitats grises i una elaboració a la torneta, amb un nombre mínim de 7 individus, alguna amb el perfil complet. Aquest tipus d’olla és atribuïble a la Forma I.1 de la classificació tipologica de la ceramica alt medieval de la Catalunya Vella (ROIG, 2012). Una d’elles presenta una vora de llavi bisellat quadrangular (CREA’18-12-1), mentre que les restants vores d’olla presenten el llavi arrodonit (CREA’18-12-2, 3 i 4). Entre aquestes darreres se’n destaca una olla amb el cos decorat amb línies incises horitzontals (CREA’18-12-2). També tenim dos fragments informes decorats amb línies incises horitzontals (CREA’18-12-13 i 14), i diferents fons concaus d’olla reduïda (CREA’18-12-6 a 12), potser relacionables amb les mateixes vores individualitzades. Una altra peça és identificable a partir d’una vora lobulada de bec pinçat, atribuïble a una olla amb vessador o un tupí (CREA’18-12-5). Aquesta peça, tal vegada, es pot correspondre amb la Forma III de la tipologia de la ceramica alt medieval catalana, i seria atribuïble als tupins o gerretes amb un bec i nansa de pont oposada (ROIG, 2012). També es va recuperar una peça discoïdal tipus fitxa (CREA’18-12-15), retallada sobre un fragment de panxa d’olla reduïda.
MUR LONGITUDINAL UE18
Concretament en aquest punt, durant la intervenció de 2018, s’ha localitzat, de manera superficial, el que sembla un segon mur transversal (UE22) i un potent estrat de pedres d’enderroc (UE24), amb una cronologia que podem situar a l’epoca baixa medieval, entre el segle XIV-XV. Aquestes restes no s’acabaren d’excavar en aquesta campanya, restant per a futures intervencions.
RETALL A LA ROCA UE20 – AMBIT SUBTERRANI Al costat sud-est del llarg mur UE18 s’ha documentat a nivell superficial, sense haver-se finalitzat la seva excavació, un gran retall de planta rectangular (UE20), fet a la capa de roca del terreny natural. Aquest, presenta un apendix allargat en el seu angle nord-est, amb el que semblen uns graons d’accés retallats a la roca. Per altra banda, com s’ha comentat abans, adossat de forma transversal al llarg mur UE18 pel seu extrem sud, i resseguint el lateral sud del retall a la roca UE20, s’ha documentat superficialment un altre mur de pedra seca (UE22), fet de codols més petits, amb una direcció est-oest. Part d’aquest mur esta cobert pels estrats antropics d’enderroc (UE24), tant pel cantó est com pel cantó oest, dels que no s’ha finalitzat la seva excavació. Així mateix, aquest mur UE22, sembla que en el seu punt mig es trobi aparedat o refet amb un conjunt de petits codols (UE23). [Text extret de les diferents Memòries realitzades per l’arqueòleg Jordi Roig] |
Rocafort pd
Rocafort: patrimoni i documentació
