|
Santa Maria de Rocafort L’església parroquial de Santa Maria de Rocafort, antigament anomenada Santa Maria de Palau de Vesa, es trova situada en un extrem del poble i és un edifici de finals de l’època gòtica. Fou construït damunt el solar d’un antic temple romànic aprofitant-ne alguns elements i canviant l’orientació original est-oest que establia la liturgia, per la nord-sud que té actualmente. L’església fou ampliada, probablemente l’any 1646, afegint-hi dues capelles en el cantó de llevant. L’església ja apareix citada a la documentación de Sant Benet de Bages en l’any 1023. L’església té un àbsis forma poligonal i tot l’interior, parets i volta, és actualment de pedra vista. Al terra s’hi poden observar algunes làpides sepulcrals dels segles XVII i XVIII. Els elements més destacables són una fornícula gòtica i el sarcòfag-ossari de Pere de Sitjar, últim senior de Rocafort que va morir l’any 1347, i de tres dones més, probablemente familiars. El sarcòfag, originalmente ostatjat dins la fornícola, va ser fet l’any 1355, per encàrrec de la vídua de Pere de Sitjar, per Berenguer Ferrer, mestre de pedre de Manresa. Resum de textos de Josefina Oliveras (1990) i Enric Pérez (1987) |
  |