Ermites

SANT AON

Antiga capella, documentada l’any 994.

L’Olivar era a 450 metres d’altitud, al costat de les restes, molt poques, de l’antiga capella sufragània de Sant Martí de Mura, coneguda com Sant Aon. A la dreta de la carretera de Rocafort a Mura, un cop creuat el pont, hi ha un camí que baixa a la llera de la riera i que passa pel davant d’un antic i original forn de calç. D’aquí surt un camí que enfilant-se amunt, porta al costat d’unes quatre i tristoies oliveres que abans es coneixien com l’olivar de Sant Aon, al costat del qual hi ha unes poques restes de la capella. Aquesta capella és citada ja l’any 993, quan el Compte Borrell vengué l’església de Sant Martí de Mura juntament amb les esglésies sufragànies de Santa Maria de Rocafort i l’esmentada de Sant Aon o Abundi.

El Joan seguint al peu de la lletra aquestes indicacions va aconseguir localitzar l’indret i com a prova ens va fer seguir les fotos de Sant Aon; entre totes n’hi ha una que indica on estava situada l’ermita, es la fotografia en que apareixen dos pins, i que coincidiria amb els límits d’aquesta edificació.

SANT ROMÀ DE ROVIRALTA

L’eremita de Sant Romà de Roviralta, situada en terres del mas Roviralta, va manar aixecar-la Pere Sitjar, Senyor de Rocafort, i assolia veure-la acabada la seva vídua, Guillema Nerell, pels volts de l’any 1355.

Es tracta d’un edifici rectangular, cobert amb teula àrab, amb porta adovellada, i un campanar de factura moderna, per la seva ubicació podem considerar-la una més de les esglesioles de l’ermitori de Montserrat.

Segons s’explica a Conèixer Catalunya, “una rondalla dona compte que per aquest indret a mitja vessant entre la carena de Casajoana i el riu Llobregat, a les envistes de Viladordis, solia passar un bergant, mal educat i pocavergonya, que presumia de cavaller – aleshores com ara, de porc i de senyor se’n ha de venir de mena – que quan s’acostava a l’ermita llençava tota mena de paraules irrespectuoses i malsonants contra el màrtir de Cesarea.

Diuen les cròniques que en una de les ocasions en que blasmava al sant i fins a Déu nostre senyor, el cavall va ser presa d’una inusual excitació, adreçant-se perillosament a la cinglera rocosa, eren endebades els esforços de l’arrogant bergant, que veia com s’acostava a l’abisme.

Va entendre que tot succeïa com a càstig per les ofenses fetes, i amb desesperació va dirigir la mirada a l’ermita, i va demanar a sant Romà alhora que el seu perdó, que intercedís perquè ell i el cavall poguessin sortir vius d’aquell tràngol.

Miraculosament quan estaven a punt d’estimbar-se per la cinglera, el cavall amb les s dues potes del darrere, va fer un fort salt rectificant la seva posició , salvant-se així ell , i el fins aleshores insolent genet d’una mort segura.

Diuen que encara es poden veure les petjades de ferradura del cavall gravades a la roca, i del bergant penedit, s’explica que va demanar entrar en religió al Monestir de Sant Benet de Bages, on desprès d’una vida plena de virtuts – amb una particular devoció a Sant Romà – va lliurar l’ànima al Senyor”.

Conèixer Catalunya

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/07/sant-roma-de-roviralta-el-pont-de.html

SANT PERE D’ORISTRELL

Petita església d’una única nau de planta rectangular.

A la façana de ponent hi ha la porta, de mig punt, amb la data de 1858, i un petit ull de bou. Culmina la façana principal un esvelt campanar quadrat.

Es veu clarament que aquesta capella fou sobrealçada i que s’hi afegí un petit cos a mà dreta amb funció de sagristia.

Envolta tota l’ermita un banc de pedra adossat als murs d’aquesta. Està coberta amb volta de canó, reforçada per un arc faixó que es recolza sobre un petit estrep.

Una motllura recorre tota la part superior de la nau. Interiorment està enguixada i pintada. Els carreus són irregulars, units amb argamassa, i força disposats en filades.

L’ermita ha sofert diverses modificacions, cosa que dificulta el poder identificar els elements constructius de la primitiva església.

Notícies històriques

El lloc d’Oristrell apareix citat des del 966 com a “villa Ullestrello”. L’església apareix esmentada el 1230 i el 1291 com a Sant Pere de la Torre.

Es trobava dins l’antic terme del castell de Rocafort i es creu que no degué passar de ser una capella rural sota la dependència de la parroquial de Santa Maria de Rocafort.

Actualment es troba sense culte, encara que s’hi diu missa el dia del sant patró. El seu estat de conservació és força bo.

En l’incendi de l’estiu de 1985 va córrer perill de cremar-se, i fins i tot s’hi ha hagut de fer obres per pal·liar els desperfectes que sofrí.”

https://www.catalunyamedieval.es/capella-de-sant-pere-doristrell-pont-de-vilomara-i-rocafort-bages/

SANT ESTEVE

L’estructura de l’edifici actual és del s.XII, però l’edifici en si fou renovat el s.XVII.

Era una capella romànica, rectangular, de línies molt senzilles i mancada d’ornamentació que l’enriquís.

En els primers segles, la nau de la capella era complementada amb un absis situat a la cara de llevant. L’accés a ella era mitjançant un portal situat al mur de la cara nord, i la porta que ara dóna entrada a la sagristia era feta exclusivament per a accedir al cementiri.

L’altar era a l’interior de l’absis, actualment desaparegut, que es va convertir en la porta d’entrada a la capella. Les restes d’aquesta encara es poden veure a l’entorn de la porta.

Segurament pel pas dels segles, el pes de la coberta, que era feta pel sistema de volta de canó, va fer que els murs laterals perdessin verticalitat. Fou necessària la construcció d’uns contraforts per salvar tota l’obra. La volta de canó va desaparèixer per donar pas a la construcció d’una de nova.

L’absis fou enderrocat i la capella quedà amb una planta totalment rectangular. Per a substituir l’absis s’aixecà un nou mur, al mateix temps que es construïa el nou accés a la capella. Feta aquesta modificació, l’altar fou situat al mur de ponent, tal com és ara.

Segurament, al mateix temps que es feien aquestes importants modificacions es va construir el cor de fusta, que té una fondària de més de dos metres. L’escala té quatre esglaons de pedra i el segon tram, que era fet de fusta, ja no existeix.

A l’interior de la capella podem veure-hi les restes de les antigues pintures, uns ex-vots penjats en una de les parets, i la imatge de Sant Esteve que presideix l’altar. BALLBÈ (1997:74)

Així doncs, la capella consta d’una nau única, molt petita, rectangular, amb un portal adovellat, i en el carener espadanya doble per a dues campanes, a la qual s’hi accedeix per unes escales fetes en un lateral.

Al presbiteri hi ha un acabament carrat i pels costats uns engrandiments que serveixen de capelles laterals. VALDENEBRO (1994:54).

Observacions:

Actualment no té culte habitual. La capella té un petit cementiri d’ús privat dels habitants del mas Sant Esteve. L’any 2003 s’hi va celebrar el darrer funeral, oficiat per el rector de Talamanca.

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del Castell de Talamanca i anteriorment es trobava en el de Néspola, al lloc conegut com a Vilarasa. La funció de l’església no degué passar de sufragània.

El lloc de Vilarasa és documentat el 960 com a Vila Rara situada al terme de Valle Nespola; posteriorment sempre serà situat en el castell de Talamanca. L’església de Sant Esteve apareix citada el 1017 situada al costat del riu Telario, que és l’actual riera de Talamanca o de Sant Esteve, al costat de la qual s’aixeca l’església.

El 1030 l’església es documenta com a Sant Esteve de Vilarasa i el 1282 com a Sant Esteve de Talamanca. La seva funció degué ser sempre la de sufragània de la parroquial de Talamanca, tal com es documenta el 1685. L’edifici degué sofrir una profunda remodelació que podria ser que fos total, i cal datar-la el 1636 segons consta en el portal. BENET (1984:41)

Podem dir que la reedificació d’aquest any 1636 va comportar les següents modificacions: desaparició de l’absis i obertura de la nova porta, canvi de la coberta primitiva per una d’estil català a dues vessants, construcció dels contraforts i eliminació de la porta original, construcció d’una petita sagristia, aprofitant la porta d’accés al cementiri, construcció del campanar d’espadanya per a dues campanes i la necessària escala de pedra per a accedir-hi. També podria ser que l’enllosat de pedra de l’interior de la capella fos realitzat al mateix temps.

La capella també sofrí els efectes dels primers dies de la Guerra Civil el 1936, doncs les campanes foren robades i la imatge del sant, destruïda. BALLBÈ (1997:75)

Ignasi Plans, actual propietari de l’església, recorda que es celebraven dues misses familiars a l’any; una a l’agost, per Festa Major del poble, i l’altre al novembre, per Tots Sants. Actualment, ja fa uns anys que no es realitzen”.

https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-sant-esteve-de-vilarasa-talamanca-bages/