Castell

SITUACIÓ

(Coordenades són xy= 410.725, 4.619.029 (UTM 31N/ED50))

El Castell de Rocafort està situat a uns 750 m del poble de Rocafort, en el terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort (el Bages). Les mentre que la cota aproximada és 460 m. Les restes del castell estan formades per alguns murs que encara es troben dempeus i alguns que afloren per sota la vegetació al llarg de tot el turó.

ORIGEN

L’origen del Castell de Rocafort l’hauríem d’enquadrar en algun moment del s. XI. En aquesta centúria les terres del Bages eren zones frontereres entre la Marca Hispànica i el Califat de Córdoba, un indret en ple procés repoblador, obert a l’expansió, en mans de l’aristocràcia i proper al perill que implicaven les contínues incursions sarraïnes. En aquest context s’esdevé el procés d’encastellament del territori, consistent en l’organització d’una xarxa defensiva, a través de guàrdies i de castells termenats. A la zona del Castell de Rocafort aquesta xarxa estava formada per diversos castells com el de Talamanca, el de Mura, el de Castellet (Sant Vicenç de Castellet), el  de Castellgalí, etc. Es tracta de construccions amb un estil semblant, i la majoria es troben comunicats visualment entre ells. (Benet 1984)

DESCRIPCIÓ DEL CONJUNT

El conjunt del Castell de Rocafort està format per diverses restes construïdes al cap de munt del turó de Rocafort. Podríem distingir tres grans àrees que correspondrien a les zones del castell. Per un cantó tenim el recinte sobirà, situat al cim del turó i que englobaria la part més alta d’aquest i més escarpada. Pel cantó sud, est i nord s’hi localitzen roques i un pendent molt abrupte. A continuació, tenim el recinte jussà, emplaçat en una plataforma inferior al cantó oest del recinte sobirà, a on el relleu és més aplanat i suau. Finalment, al cantó oest del conjunt s’hi localitza el fossat defensiu. Aquest és un retall antròpic fet al terreny natural de roca, que separa el turó i plataforma inferior de la vessant suau i terrassa del costat oest .

Actualment fruit de les excavacions que s’estan portant a terme, ha aparegut una quarta àrea al peu del turó amb diverses construccions que encara no s’han identificat en el que devia ser la sagrera del castell.

NOTICIES HISTÒRIQUES

Alguns autors situen el castell de Rocafort al centre d’un terme primitiu anomenat Nèspola, documentat per primera vegada el 926, i que, suposadament, comprenia el castell de Rocafort (que s’ha volgut identificar com el castell de Nèspola), el de Mura i, possiblement, el de Talamanca. Al final dels s. X, aquest antic territori de Nèspola se separà en els tres termes castrals esmentats. El terme del castell de Rocafort s’estenia amb els mateixos límits que l’actual terme municipal d’ El Pont de Vilomara i Rocafort.

Les notícies històriques i fonts textuals sobre la propietat del castell permeten deduir que era de domini comtal i que al seu terme hi havia importants alous comtals i, fins i tot, algunes esglésies. Tanmateix, el seu dret i domini foren, molt aviat, adquirits per la família que s’anomenarà Rocafort.

L’any 976, el comte Borrell vengué a Riculf el castell de Nèspola. Uns anys més tard, el 984, el seu fill o nebot, Unifred comprà al comte un important alou al terme de Nèspola, al lloc anomenat Ullastrell (Oristell).(Benet 1984: 353).

En un document de l’Arxiu Històric de Manresa, de l’any 1023, es diu que el castell de Nèspola és anomenat també Rokaforte (Carreras 1908: 65). Tot i així, durant la primera meitat del segle XII, a la parròquia pertanyent a aquest castell se l’anomena encara Palau de Vesa.

En el testament sacramental de Bernat de Rocafort, de l’any 1184, s’observa com amb tot un seguit de donacions en Bernat va deixar als seus fills, Guillem de Rocafort i Berenguera, el castell de Rocafort, excepte un honor que hi té el monestir de Sant Benet de Bages (Pladevall – Català 1976: 732).

La família Rocafort tingué el domini del castell fins que Humbert de Rocafort, l’any 1281, vengué al ciutadà de Barcelona Pere Sitjar (de Cigriario), tot el senyoriu feudal de Rocafort. A finals d’aquest segle XIII, els senyors de Rocafort eren Berenguer de Sitjar (Cigiar) i la seva dona Sibil·la (Sarret 1925: 267).

El 17 de desembre de 1318, Sibil·la, ja vídua, va lliurar al seu fill Pere el castell i terme de Rocafort amb una imposició molt ben definida que diu: «que Pere, propter nuptias amb Guillema, havien d’habitar el castell, del qual ella continuaria essent senyora, i que, en cas de discòrdia, ella habitaria la part de les torres del castell, la més alta, prohibint que ningú no pogués entrar a la fortalesa sense el seu permís ni passar del portal que mena a l’escala». Quan va morir Sibil·la, el fill, Pere de Sitjar, es possessionà de l’herència (Pladevall – Català 1976: 733).   

L’últim senyor del castell de Rocafort fou en Pere de Sitjar, que es casà amb Guillema, filla de Jaume Nerell, ciutadà de Manresa.  Pere de Sitjar va morir pels efectes de la pesta negra (Pladevall – Català 1976: 734)  i la seva vídua encarregà el sarcòfag que es troba a l’interior de l’església parroquial de Rocafort i restaurà la capella del castell.

L’any 1358 Guillema instituí un presbiteriat o capellania que comportava, entre d’altres obligacions, que el sacerdot havia de residir contínuament a la capella de Sant Vicenç, titular de l’església del Castell.

Guillema va morir, a una edat avançada, el 1375 (Pladevall – Català 1976: 734) i en el testament, aquesta va llegar al monestir de Sant Benet de Bages la senyoria de Rocafort amb les seves terres i el castell. L’abat Arnau de Sant Benet de Bages, en la cerimònia de la presa de possessió, va entrar junt amb la seva comitiva en el castell i el seu procurador pujà dalt de la torre major i “meten so ab un corn“ anuncià per tres vegades el crit “Rochafort per lo senyor Abat de Sant Benet …” (Sarret 1925: 270; Pladevall – Català 1976: 735; Gasol 1994: 150).

Sembla ser que durant la guerra civil catalana contra Joan II (1462 -1472) el castell fou destruït. Amb tot, va seguir essent propietat del monestir fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals i l’exclaustració eclesiàstica l’any 1835.

Taula resum de les principals notícies històriques i cites documentals

Resum tret de Jordi Roig (2013)

Referències bibliogràfiques

BENET I CLARÀ,  A. (1984): “Evolució històrica de la Comarca. Segles VIII al XIII” a VVAA Catalunya Romànica. Vol. XI El Bages. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. Pàg. 21-77.

BENET I CLARÀ,  A. (1984): “Castell de Rocafort” a VVAA Catalunya Romànica. Vol. XI El Bages. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. Pàg. 353-355.

CARRERAS I CANDI, Francesc (1908): Lo castell de Burriach ó de Sant Vicents, Mataró 1908, Pàg. 45.

GASOL, Josep Maria (1994): “El Pont de Vilomara i Rocafort” a Bages, Berguedà i Solsonès, vol. 9, Col. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1994, pag. 150.

PLADEVALL, Antoni i CATALÀ, Pere (1976): “Castell de Rocafort”, a Els Castells Catalans, vol. V, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1976, Pàg. 730 a 736.

ROIG,Jordi (2013): “Informe tècnic final i memòria de la intervenció de control arquològic preventiu de neteja i desbrossament al Castell de Roca fort (El Pont de Vilomara i Rocafort, El Bages)30 de març de 2013”

SARRET ARBÓS, Joaquim (1925): Història de l’estat polític social de Manresa, Manresa 1925, p. 267.